L'arpa màgica és un conte popular rus que ens explica la història del fill del Tsar (que és l'emperador de Rússia) que vol rescatar les seves germanes.
Diu la història, que el Tsar Umnaya Golova (el sabi) i la seva dona, no tenien fills tot i que en desitjaven. Així doncs, varen tenir una filla a la qual li van posar el nom de Tsarina Neotsienaya (la inapreciable) que era molt i molt maca. Al cap d'un any ja tenien una altra filla, que es deia Tsarina Bestsienaya (la que no té preu), que també era sorprenentment maca. El Tsar les volia educar de la millor manera possible així doncs, les feia menjar amb cuberts d'or, amb llençols de seda de la Xina, que tinguessin tres criades que s'havien de preocupar de que el sol no les toqués directament, que no els hi arribés el vent a través de la finestra... Va posar la protecció i custòdia de les dues petites belleses en mans de 77 criats i 77 criades, que no les podien deixar soles ni un instant. Les dues Tsarines van anar creixent i es van anar fent dones, i per admiració de tots els habitants de Rússia, les noies eres cada dia més i més belles. Per aquest motiu, cada dia es presentaven al palau gran quantitat de pretendents que volien contraure matrimoni amb una de les germanes, tot i això, el rei no tenia pas pressa per casar-les així que sempre negava la mà de les filles als joves que s'hi presentaven.
Un dia, mentre el Tsar estava al seu despatx tot pensant sobre l'educació de les seves dues encantadores filles, va sentir molts xiscles i un soroll de vent molt exagerat i va baixar corrent al pati, que és on estaven les dues tsarines amb tots els criats.
En arribar al pati, es va trobar a tots els criats desesperats. Així que el van veure li van dir:
- Som culpables! Vet aquí que a la Tsarina Neotsiensaya i a la Tsarina Bestsiensaya se les ha emportat una ràfega de vent molt bèstia.
Resulta que mentre les dues Tsarines havien baixat a collir algunes flors i menjar algunes pomes, una gran ventada se les havia emportat fent que els esforços dels criats i les criades fossin inútils.
El Tsar havia perdut la son i la gana, estava molt trist per la pèrdua de les seves dues filles i no tenia ganes de fer res. Va passar una llarga temporada així fins que finalment va tenir una bona notícia, la seva dona estava embaraçada. Nou mesos més tard, va nèixer un nen, l'Ivan.
Al cap d'uns anys,el Tsarévitx Ivan era un noi formós i educat, però per desgràcia pel Tsar, el noi no demostrava interés per les armes ni les batalles. Més aviat era un jove intel·lectual i que tenia una afició peculiar, i és que tenia una arpa que tocava unes melodies boniques que encantaven a tothom que es escoltava i sense la necessitat d'un/a arpista (tocava sola!). El pare tot preocupat, va parlar amb el seu fill:
- Estimat fill, ets hermòs i intel·ligent, però em preocupa que no tinguis el valor ni la destresa d'un guerrer. Jo ja sóc vell i aviat no podré defensar el nostre país si ens ataquen els enemics.
- Estimat pare, no és per la força sinó per la astúcia que es conquereixen països. Avisa a tots els soldats, herois i generals que vagin a buscar a les meves germanes amb llances i espases. Qui ho aconsegueixi dóna-li el meu imperi i posa'm sota les seves ordres. Però si cap d'ells ho aconsegueix, la meva sabiesa i la meva astúcia te les tornaran a casa.
Quan el Tsar va anunciar als guerrers que havien d'anar en busca de les Tsarines, tots es varen amagar, cap d'ells hi volia anar, així doncs, el Tsarévitx Ivan va anar en busca de les seves germanes. Li va dir al seu pare que l'esperés tres anys, i si llavors no havia tornat, el dongués per vençut.
Va agafar l'arpa màgica i va començar a caminar sense rumb, simplement caminava.
Va ésser així com va trobar a dos dimonis gegants barallant-se al mig d'un bocs. Els va preguntar per què es barallaven i li van explicar que havien trobat un mantel que servia la més gran menja, unes botes que caminaven soles i un barret que qui se'l posava es tornava invisible i que tots dos ho volien.
- Doncs la solució és ben fàcil- va dir el Tsarévitx Ivan- correu fins que s'acabi el bosc i el que arribi abans s'ho queda tot.
- Com no ho haviem pensat abans?- Tot dient això, van començar a córrer.
L'Ivan es va posar el mantel i el barret sota al braç, es va posar les botes i va començar a caminar. Per cada passa que feia ell, la bota en feia una de molt gran i llarga i va caminar fins arribar al final d'un camí que de cop i volta es convertia en tres camins.
Al creuement dels camins, hi havia una casa que donava voltes damunt d'una pota de gallina. Era la casa de la bruixa Baba Yaga.
Com que no sabia quin camí agafar, va entrar a la casa i li va demanar a la bruixa Baba Yaga que li digués quin camí el portaria fins a les seves germanes. La bruixa vella li va indicar que per anar on vivia la Tsarina Neotsienaya havia d'agafar el camí del mig fins a arribar a un palau de pedra blanc molt gran, però el va avisar de que el Monstre de la Selva (el marit de la seva germana) el devoraria.
Ell no li va fer cas i va anar al palau.
Un cop allà, li van negar l'entrada al palau així que va escalar la paret fins al primer balcó que va trobar. Així que va arribar-ho, va sonar una alarma i va aparèixer la seva germana que de seguida el va reconèixer.
- Què fas aquí? Com has arribat? On t'amagaré perquè no et vegi el Monstre de la Selva?
Just en aquell moment va arribar el Monstre de la Selva i l'Ivan es va posar el barret i de cop i volta es va fer invisible.
- Fa olor a carn de rus! Qui ha vingut? Me'l vull menjar!
El Tsarévitx Ivan es va treure el barret i va dir:
- Per què em vols menjar? Deixa que t'ofereixi un menjar més bo que jo mateix.
I tot dient això, va desplegar el mantel i van aparèixer 12 criats i 12 donzelles que li van oferir tot allò que volia menjar.
Va ser tant abundant l'àpat, que el pobre monstre es va quedar completament dormit.
- Estimada germana, he de marxar en busca de la nostra germana, la tsarina Bestsienaya, que saps on viu?
- Si, està casada amb el Monstre del Mar i viu al fons del mar. Vés amb compte no et devori el seu marit.
Així va ser com Ivan es va posar en camí, va demanar ajuda a una embarcació que es va trobar al port i el van portar fins a alta mar, on una tormenta quasi va fer naufragar el vaixell. De seguida, Ivan es va tirar a l'aigua i la tormenta va parar.
Quan va arribar al fons del mar, va veure el Monstre del Mar sentat al seu tro, i al costat, la seva germana.
- Fa molt temps que no menjo carn crua! Vine cap aquí que et pugui veure millor!
El Tsarévitx Ivan va explicar-li qui era i que no se'l podria menjar a causa del seu parentesc amb la seva dona.
El Monstre del Mar es va enfadar molt en sentir aquestes paraules i l'Ivan va agafar l'arpa i va tocar una melodia melancòlica. El pobre monstre es va entristir molt en sentir aquelles notes. Va ser tanta la influència de la música que el monstre va començar a ballar fent que tots els peixos de mar riguessin d'aquell espectacle.
El Monstre del Mar s'havia divertit més que mai i va oferir un lloc a taula a l'Ivan. Va ser així com van començar a menjar i beure.
Un cop va acabar el dinar, el monstre estava tant abatut que se'n va anar a dormir.
Ivan i Bestsienaya van aprofitar per parlar:
- Estimada germana, com us puc salvar a tu i a la nostra germana la tsarina Neotsienaya?
- Tinc una idea, però és molt complicada! A l'altre costat de l'oceà hi viu la tsarina Zardama. Si et pots casar amb ella, ens podrà salvar i tornar-nos als nostres pares. Però ningú ha aconseguit mai la mà de Zardama, ni reis ni prínceps. Serà una tasca molt difícil.
- No passa res, només m'has de dir com anar.
Els germans es van despedir i ell va seguir el seu camí guiat per un peix espasa. De seguida va arribar al palau.
A l'entrada hi havia molts soldats armats protegint les portes del palau, pero el Tsarévitx Ivan no va tenir problemes en entrar, simplement es va posar el barret i va desaparèixer de la vista de tothom. Va arribar al jardí prohibit per on va passejar entre els arbres i les flors.
De sobte va veure 13 coloms que es van convertir en 13 donzelles maques i blanques com la llet. Entre elles hi havia la tsarina Zardama.
- Quina calor que fa noies! Anem a banyar-nos a l'estany que ningú ens pot veure. Tinc tants guardians que no podria entrar ni una mosca.
- Doncs mira quina mosca més gran ha entrat!- va dir Ivan rient i treient-se el barret tot fent una reverència.
Les noies es van posar a cridar.
- Per què em teniu por? No sóc un os que us ve a menjar, només vinc a trobar la dona que el cel m'ha encomanat, i ella ho hauria de saber.
- Jove bondadós, ignoro qui ets però les teves paraules són maques. Et tractarem com a un bon amic si et quedes uns dies. Mai cap home havia vingut aquí sense armes.
Així va ser que tota Rússia va saber que la tsarina tenia parella i que s'hi casaria. La celebració va durar tres dies i tres nits.
Ell va demanar-li que alliberés a les seves germanes, i ella, com a bona esposa, va accedir. Va enviar uns missatgers a buscar les germanes i portar-les al palau del Tsar Umnaya Golova juntament amb una carta d'Ivan que deia el següent:
I van viure feliços en un imperi gloriós que encara avui en dia es recorda.
Cal dir que el conte no és ben bé així, sinó que l'he "versionat" una mica segons els meus interessos.
Un cop llegit el conte, t'agraïria que reflexionis una mica sobre les següents preguntes:
- Creus que la música pot ser tant poderosa com es diu en el conte?
- Series capaç d'imaginar una música per cada moment de la història?
- Creus de veritat que la música amança les feres?
- Què creus que fa que la música sigui tant potent? Quins poders li atribueixes?
Diu la història, que el Tsar Umnaya Golova (el sabi) i la seva dona, no tenien fills tot i que en desitjaven. Així doncs, varen tenir una filla a la qual li van posar el nom de Tsarina Neotsienaya (la inapreciable) que era molt i molt maca. Al cap d'un any ja tenien una altra filla, que es deia Tsarina Bestsienaya (la que no té preu), que també era sorprenentment maca. El Tsar les volia educar de la millor manera possible així doncs, les feia menjar amb cuberts d'or, amb llençols de seda de la Xina, que tinguessin tres criades que s'havien de preocupar de que el sol no les toqués directament, que no els hi arribés el vent a través de la finestra... Va posar la protecció i custòdia de les dues petites belleses en mans de 77 criats i 77 criades, que no les podien deixar soles ni un instant. Les dues Tsarines van anar creixent i es van anar fent dones, i per admiració de tots els habitants de Rússia, les noies eres cada dia més i més belles. Per aquest motiu, cada dia es presentaven al palau gran quantitat de pretendents que volien contraure matrimoni amb una de les germanes, tot i això, el rei no tenia pas pressa per casar-les així que sempre negava la mà de les filles als joves que s'hi presentaven.
Un dia, mentre el Tsar estava al seu despatx tot pensant sobre l'educació de les seves dues encantadores filles, va sentir molts xiscles i un soroll de vent molt exagerat i va baixar corrent al pati, que és on estaven les dues tsarines amb tots els criats.
En arribar al pati, es va trobar a tots els criats desesperats. Així que el van veure li van dir:
- Som culpables! Vet aquí que a la Tsarina Neotsiensaya i a la Tsarina Bestsiensaya se les ha emportat una ràfega de vent molt bèstia.
Resulta que mentre les dues Tsarines havien baixat a collir algunes flors i menjar algunes pomes, una gran ventada se les havia emportat fent que els esforços dels criats i les criades fossin inútils.
El Tsar havia perdut la son i la gana, estava molt trist per la pèrdua de les seves dues filles i no tenia ganes de fer res. Va passar una llarga temporada així fins que finalment va tenir una bona notícia, la seva dona estava embaraçada. Nou mesos més tard, va nèixer un nen, l'Ivan.
Al cap d'uns anys,el Tsarévitx Ivan era un noi formós i educat, però per desgràcia pel Tsar, el noi no demostrava interés per les armes ni les batalles. Més aviat era un jove intel·lectual i que tenia una afició peculiar, i és que tenia una arpa que tocava unes melodies boniques que encantaven a tothom que es escoltava i sense la necessitat d'un/a arpista (tocava sola!). El pare tot preocupat, va parlar amb el seu fill:
- Estimat fill, ets hermòs i intel·ligent, però em preocupa que no tinguis el valor ni la destresa d'un guerrer. Jo ja sóc vell i aviat no podré defensar el nostre país si ens ataquen els enemics.
- Estimat pare, no és per la força sinó per la astúcia que es conquereixen països. Avisa a tots els soldats, herois i generals que vagin a buscar a les meves germanes amb llances i espases. Qui ho aconsegueixi dóna-li el meu imperi i posa'm sota les seves ordres. Però si cap d'ells ho aconsegueix, la meva sabiesa i la meva astúcia te les tornaran a casa.
Quan el Tsar va anunciar als guerrers que havien d'anar en busca de les Tsarines, tots es varen amagar, cap d'ells hi volia anar, així doncs, el Tsarévitx Ivan va anar en busca de les seves germanes. Li va dir al seu pare que l'esperés tres anys, i si llavors no havia tornat, el dongués per vençut.
Va agafar l'arpa màgica i va començar a caminar sense rumb, simplement caminava.
Va ésser així com va trobar a dos dimonis gegants barallant-se al mig d'un bocs. Els va preguntar per què es barallaven i li van explicar que havien trobat un mantel que servia la més gran menja, unes botes que caminaven soles i un barret que qui se'l posava es tornava invisible i que tots dos ho volien.
- Doncs la solució és ben fàcil- va dir el Tsarévitx Ivan- correu fins que s'acabi el bosc i el que arribi abans s'ho queda tot.
- Com no ho haviem pensat abans?- Tot dient això, van començar a córrer.
L'Ivan es va posar el mantel i el barret sota al braç, es va posar les botes i va començar a caminar. Per cada passa que feia ell, la bota en feia una de molt gran i llarga i va caminar fins arribar al final d'un camí que de cop i volta es convertia en tres camins.
Al creuement dels camins, hi havia una casa que donava voltes damunt d'una pota de gallina. Era la casa de la bruixa Baba Yaga.
Com que no sabia quin camí agafar, va entrar a la casa i li va demanar a la bruixa Baba Yaga que li digués quin camí el portaria fins a les seves germanes. La bruixa vella li va indicar que per anar on vivia la Tsarina Neotsienaya havia d'agafar el camí del mig fins a arribar a un palau de pedra blanc molt gran, però el va avisar de que el Monstre de la Selva (el marit de la seva germana) el devoraria.
Ell no li va fer cas i va anar al palau.
Un cop allà, li van negar l'entrada al palau així que va escalar la paret fins al primer balcó que va trobar. Així que va arribar-ho, va sonar una alarma i va aparèixer la seva germana que de seguida el va reconèixer.
- Què fas aquí? Com has arribat? On t'amagaré perquè no et vegi el Monstre de la Selva?
Just en aquell moment va arribar el Monstre de la Selva i l'Ivan es va posar el barret i de cop i volta es va fer invisible.
- Fa olor a carn de rus! Qui ha vingut? Me'l vull menjar!
El Tsarévitx Ivan es va treure el barret i va dir:
- Per què em vols menjar? Deixa que t'ofereixi un menjar més bo que jo mateix.
I tot dient això, va desplegar el mantel i van aparèixer 12 criats i 12 donzelles que li van oferir tot allò que volia menjar.
Va ser tant abundant l'àpat, que el pobre monstre es va quedar completament dormit.
- Estimada germana, he de marxar en busca de la nostra germana, la tsarina Bestsienaya, que saps on viu?
- Si, està casada amb el Monstre del Mar i viu al fons del mar. Vés amb compte no et devori el seu marit.
Així va ser com Ivan es va posar en camí, va demanar ajuda a una embarcació que es va trobar al port i el van portar fins a alta mar, on una tormenta quasi va fer naufragar el vaixell. De seguida, Ivan es va tirar a l'aigua i la tormenta va parar.
Quan va arribar al fons del mar, va veure el Monstre del Mar sentat al seu tro, i al costat, la seva germana.
- Fa molt temps que no menjo carn crua! Vine cap aquí que et pugui veure millor!
El Tsarévitx Ivan va explicar-li qui era i que no se'l podria menjar a causa del seu parentesc amb la seva dona.
El Monstre del Mar es va enfadar molt en sentir aquestes paraules i l'Ivan va agafar l'arpa i va tocar una melodia melancòlica. El pobre monstre es va entristir molt en sentir aquelles notes. Va ser tanta la influència de la música que el monstre va començar a ballar fent que tots els peixos de mar riguessin d'aquell espectacle.
El Monstre del Mar s'havia divertit més que mai i va oferir un lloc a taula a l'Ivan. Va ser així com van començar a menjar i beure.
Un cop va acabar el dinar, el monstre estava tant abatut que se'n va anar a dormir.
Ivan i Bestsienaya van aprofitar per parlar:
- Estimada germana, com us puc salvar a tu i a la nostra germana la tsarina Neotsienaya?
- Tinc una idea, però és molt complicada! A l'altre costat de l'oceà hi viu la tsarina Zardama. Si et pots casar amb ella, ens podrà salvar i tornar-nos als nostres pares. Però ningú ha aconseguit mai la mà de Zardama, ni reis ni prínceps. Serà una tasca molt difícil.
- No passa res, només m'has de dir com anar.
Els germans es van despedir i ell va seguir el seu camí guiat per un peix espasa. De seguida va arribar al palau.
A l'entrada hi havia molts soldats armats protegint les portes del palau, pero el Tsarévitx Ivan no va tenir problemes en entrar, simplement es va posar el barret i va desaparèixer de la vista de tothom. Va arribar al jardí prohibit per on va passejar entre els arbres i les flors.
De sobte va veure 13 coloms que es van convertir en 13 donzelles maques i blanques com la llet. Entre elles hi havia la tsarina Zardama.
- Quina calor que fa noies! Anem a banyar-nos a l'estany que ningú ens pot veure. Tinc tants guardians que no podria entrar ni una mosca.
- Doncs mira quina mosca més gran ha entrat!- va dir Ivan rient i treient-se el barret tot fent una reverència.
Les noies es van posar a cridar.
- Per què em teniu por? No sóc un os que us ve a menjar, només vinc a trobar la dona que el cel m'ha encomanat, i ella ho hauria de saber.
- Jove bondadós, ignoro qui ets però les teves paraules són maques. Et tractarem com a un bon amic si et quedes uns dies. Mai cap home havia vingut aquí sense armes.
Així va ser que tota Rússia va saber que la tsarina tenia parella i que s'hi casaria. La celebració va durar tres dies i tres nits.
Ell va demanar-li que alliberés a les seves germanes, i ella, com a bona esposa, va accedir. Va enviar uns missatgers a buscar les germanes i portar-les al palau del Tsar Umnaya Golova juntament amb una carta d'Ivan que deia el següent:
"Estimat pare, has pogut comprovar que la froça i el valor no ho és tot, una arpa màgica et pot ser més útil davant del perill que l'espasa més afilada del món. Allò suau sempre venç allò dur, i es més ventatjós adaptar-se a les circumstàncies per molt complicades que puguin semblar. L'home veritablement fort és el que es venç a si mateix, no aquell capaç de derrotar als demés, l'home més sabi és el que es coneix a ell mateix, no el que llueix els seus coneixements en públic. El marit veritablement feliç és aquell que ha superat la Selva i el Mar i aconsegueix conquistar el cor d'una dona que no el correspon.
Existeix en el més profund de la nostra ànima una música capaç d'amançar les feres, i amb el barret de la nostra sabiesa ens farem invisibles davant dels ulls dels ignorants.
Tota la felicitat de la terra està a l'abast de les nostres mans si sabem desplegar el nostre cor com un mantel i entregar-nos desinteressadament als altres."
Existeix en el més profund de la nostra ànima una música capaç d'amançar les feres, i amb el barret de la nostra sabiesa ens farem invisibles davant dels ulls dels ignorants.
Tota la felicitat de la terra està a l'abast de les nostres mans si sabem desplegar el nostre cor com un mantel i entregar-nos desinteressadament als altres."
I van viure feliços en un imperi gloriós que encara avui en dia es recorda.
Cal dir que el conte no és ben bé així, sinó que l'he "versionat" una mica segons els meus interessos.
Un cop llegit el conte, t'agraïria que reflexionis una mica sobre les següents preguntes:
- Creus que la música pot ser tant poderosa com es diu en el conte?
- Series capaç d'imaginar una música per cada moment de la història?
- Creus de veritat que la música amança les feres?
- Què creus que fa que la música sigui tant potent? Quins poders li atribueixes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada